VISITA A LES MURALLES DEL CASTELLÓ MEDIEVAL UNA PASSEJADA DES DEL S. XIII FINS AL S. XVI Castelló al segle XVIII

Dijous 16 de maig, a les 20:00 h. des del Menador - Espai Cultural

Aquest itinerari és una passejada que explica el Castelló des del segle XIII fins al segle XVI, on podrem veure algunes de les restes del Castelló medieval.

Podrem visualitzar algunes de les restes del Castelló medieval, començant per la maqueta de la vila al damunt de la Torre del Migdia: la placeta d’Hernán Cortes (antiga Ballesteria), el carrer de Pescadors i la sèquia Major.

El portal del l’Aigua amb l’antic trinquet, el convent d’Agustins extramur, el trapig del canyamel i el fossat cobert.

Al carrer de Gràcia veurem com era la muralla i com han evolucionat les antigues cases del recinte històric.

Passem per la jueria i la torre dels Alçamora (s. XIII) i baixarem a la torre de Sant Pere (s. XIV) per entrar al fossat de la vila -un antic barranc-. Contemplarem un tros del llenç de la muralla del s. XIV al carrer de Sant Lluís, i al d’Enmig, un taulell amb la data de la demolició del portal de la Puríssima (el darrer de la vila medieval).

La moreria, el barranc del Canyaret amb la muralla del s. XIII i el forn gòtic.

Parades:

1. Plaça d'Hernán Cortés i carrer dels Pescadors
2. Plaça de Cardona Vives
3. Carrers de Gràcia i de l'Ensenyança
4. Plaça de les Aules i carrer de Sant Lluís
5. Carrers d'Enmig, d'Antoni Maura i de Mealla
6. Plaça de l'Herba
7. Plaça de Santa Clara

PASSEJADA PEL CASTELLÓ MODERNISTA

Dijous 16 de maig, a les 20:00 h. des del Menador - Espai Cultural

Els darrers anys del segle XIX i les primeres dècades del XX, l'art modernista va tindre una important presència a Castelló, ja que el boom de la taronja i els beneficis de la capitalitat provincial van generar l'aparició de nous grups socials, que van voler construir-se nous edificis "a la moda". A més, el fet que alguns dels arquitectes castellonencs de l'època estudiaren la carrera a Barcelona els va posar en contacte amb l'art que es feia en aquesta ciutat per part de persones com ara Gaudí, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafal i altres.

Tot i que els anys seixantes i setantes del segle XX es van destruir bastants d'aquests edificis, encara en resten un bon nombre, entre els quals podem destacar la Casa de les Cigonyes, la de Mobles Navarro, la Casa dels Dragons o la Casa dels Caragols.

Parades:

1. Farola i carrer Saragossa
2. Carrer de Colom i d’Amunt
3. Carrer d’Enmig i Porta de Sol
4. Carrer de Gasset i plaça de la Pau
5. Carrer Major i plaça de Santa Clara

CASTELLÓ REPUBLICÀ

Guiat per Joan Miquel Palomar

Dijous 16 de maig, a les 20:00 h. des del Menador - Espai Cultural

Una passejada tranquil·la per la ciutat ens permet observar els edificis i detalls arquitectònics, admirant façanes d'estètica preciosista i balconades de ferro recargolat. En la nostra admiració i curiositat ens preguntem de quin any són les construccions que veiem.

Què resta hui del patrimoni arquitectònic i cultural de la II República i la Guerra Civil a la ciutat?

En l'itinerari ens fixarem en detalls que habitualment ens passen de llarg al llarg de la vida diària. Són edificis, escuts i d’altres empremtes que el franquisme i la urbanització posterior no han esborrat. És un recorregut pels carrers i places de Castelló per saber com era la ciutat en els anys 30 del s. XX i conèixer el patrimoni cultural desenvolupat.

Parades:

1. Passeig Ribalta: Templet, Obelisc i placa republicana de l'associació González Chermà
2. Plaça Tetuan: edifici de Correus amb els escuts i efectes del bombardeig, refugi i habitatges
3. Ajuntament: escultura als artistes costumistes (1935-1936) i Casa Matutano
4. Av. Verge del Lledó, 16 (hui Serveis Agraris Municipals): Sindicat de Policia Rural (1931)
5. Ronda Magdalena, 92 (Antiga comissaria i hui desocupada): Caserna de la Guàrdia d'Assalt (1936)
6. Ronda Vinatea i Pare Vela: Cases Barates

Important: cal que els participants duguen algun objecte quotidià de casa, algun objecte que utilitzen en el dia a dia o que tinga algun significat especial per a ells.

Guiat per Marc Ribera Giner, Associació Valenciana d’Educadors de Museus – AVALEM.

Dijous 16 de maig, a les 20:00 h. des del Menador - Espai Cultural

Descripció i intenció:

Es proposa establir paral·lelismes entre els objectes del museu i els objectes quotidians. Els objectes del museu generalment estan fora del seu context natural, per això la memòria és un element decisiu i un pont imprescindible per a una correcta interpretació dels objectes.

L'activitat se centra fonamentalment en dos aspectes sobre la memòria:

• La memòria de la qual fa ús l'espectador quan interpreta un objecte.
• La memòria com a testimoni d'un llegat que evoca el mateix objecte.

Tant en un cas com en l'altre, estem establint vies de construcció de significat individual i/o col·lectiu.

Procediment:

Després de seleccionar a casa un xicotet objecte relacionat amb la quotidianitat pròpia, que s'utilitza freqüentment sense tindre un valor especial en si mateix, farem una posada en comú (descripció dels objectes aportats, materials de què es componen, textures, relació que tenim amb ells, per a què serveixen ...). Seguidament, a les exposicions del Museu crearem narratives entre els nostres objectes i els que trobem a les exposicions. Es tracta d'anar buscant aquells elements que puguen tindre alguna relació amb els objectes aportats. Ens servirà per a explicar la història de les peces exposades i per a inventar les nostres pròpies. Es fomentarà la interpretació, imaginació i inventiva fruit del debat entre els participants per a construir connexions entre els objectes aportats i els artefactes que s'exposen al Museu.

>> Más información en la Sede Electrónica

El cementeri de Sant Josep no és tan sols un lloc d’enterrament; de fet, es tracta també d’un museu de la memòria, ja que ens mostra un espai representatiu del passat social dels nostres avantpassats.

Un recorregut entre els seus murs ens mostrarà interessants exemples d’arquitectura, ceràmica i escultura funerària, dels quals destacarem els artistes que les van dur a terme, com Manuel Carrasco i Juan Bautista Adsuara, de qui hi ha un recorregut especial de la seua obra funerària —tal volta la menys coneguda—, escampada per tota la necròpoli.

A partir de les tombes es podrà conformar una ruta de personatges il·lustres, però a voltes desconeguts per la majoria de la ciutadania: músics, arquitectes, polítics, metges o qualsevol persona relacionada amb el món de l’art, i no sols personatges, també persones anònimes que per diversos motius la municipalitat va distingir, com pot ser el cas de la primera dona enterrada en aquest recinte. Esdeveniments històrics i tragèdies, tot es pot contar a partir d’aquelles persones que els van viure i que es troben enterrades allí.

També entendre millor els simbolismes que ens mostren les tombes i, a partir de diferents tendències estètiques, coneixerem el significat de les al·legories més representatives o almenys més utilitzades. Ens trobarem des de pedres molt senzilles amb una sola signatura fins a altres plenes de diferents icones, la qual cosa ens suggerirà molt sobre la personalitat del finat. Comentarem el rebuig de la paraula mort, quins eufemismes s’utilitzen per tal d’evitar-la.

Dedicarem un recorregut pel conegut com a “cementeri civil” de Castelló, que fins a l’arribada de la democràcia va estar separat per una tàpia del “cementeri catòlic”. Analitzarem quin tipus de persones anaven a parar a aquesta mena de “corrals”: maçons, suïcides, protestants, ciutadans britànics ..., i també realitzarem un estudi de les víctimes de la repressió franquista soterrades en una gran fossa, atés que, de les quasi mil que es van enterrar a Castelló, més de cinc-centes es troben en aquest recinte.

Aquest itinerari és idoni per a qui desitge conéixer el recent passat històric, cultural i artístic de la nostra ciutat i retre homenatge a totes aquelles persones decisives i protagonistes que van formar-ne part